És obvi que aquest noi té grans coses a dir-nos. Fixa’t com sap despullar-se de la pròpia vida i, alhora, penetrar en la nostra
Com a lector habitual (tampoc exagerem) de poesia, m’agrada jugar amb mi mateix a una mena de solitari poètic. Si faig un tomb per Instagram, per exemple, i trobo la foto d’algun poema que ha penjat algú (sovint també poeta), intento no mirar-ne l’autor. Després d’una primera lectura, em faig algunes preguntes. M’ha colpit? El que s’hi diu és de debò? L’he entès? Cal entendre’l? Em sembla honest? I finalment, la pregunta definitiva: M’agrada? Una pregunta sobrevola les anteriors. De qui és? Però aquesta no és la clau del joc, i de fet li treu tot el sentit. El que vull saber és si realment he gaudit del poema, més enllà de qui l’hagi fet, de si és un original o bé una traducció. Només al final, amb un moviment del polze, obro la plica imaginària i comprovo si el meu gust real s’avé amb el que jo crec que m’hauria d’agradar. Sovint és així. Però de vegades m’he trobat condemnant a la foguera un poema que no sabia que era de Foix, i salvant en el meu interior el poema d’algú que, en teoria, no m’agrada, com un cert poeta que és la versió masculina d’una flor (una flor de pètals blancs i botó groc que justament serveix, esfullant-la, per saber si les coses t’agraden o no t’agraden). És un exercici sa per alliberar-se de prejudicis o favoritismes. Sí: és inevitable que també amb la poesia caiguem en això de fer-nos trampes al solitari. Però alerta: la poesia no pretén fer diners (ha, ha) ni mou una indústria potent ni és un entreteniment de masses. És una incompresa, i li agrada ser-ho. Li exigim, doncs, que sigui… veritable? Honesta? Potser aquest pensament és innocent, però en tot cas seria molt trist que la poesia renunciés a la innocència, i també hi renunciessin els lectors a l’hora de llegir-la. Aprofitant que una gran editorial està a punt de treure quatre llibres (tots alhora) d’una jove promesa de les lletres catalanes, m’agradaria posar-te, tu que llegeixes, davant d’aquesta mateixa pregunta. He triat alguns poemes de l’autor, a qui anomenarem “el poeta X”. Sisplau: si ets molt intel·ligent i ja t’ho saps a la primera, deixa jugar els altres. Al final de l’article hi ha el solucionari. Stop! Si vols jugar bé, evita mirar-lo.
