Les novel·les de Gemma Ruiz Palà, Ada Klein Fortuny, Montse Barderi i Glòria de Castro subratllen l’interès per explorar l’univers femení a la segona etapa de la vida i desconstruir la literatura patriarcal que les ha explicat
“Al bell mig del camí de la nostra vida / vaig retrobar-me en una selva obscura”, amb aquests versos comença Dante la seva Comèdia; amb només dos versos el poeta florentí ens presenta el protagonista del seu llarg poema: un home de mitjana edat. Som al 1304, any en què Dante començà la redacció de la seva obra magna, i aquesta figura, la de l’home a la meitat de la vida, és recurrent en la història de la literatura. L’envelliment, la decadència física, els anhels, els nous desitjos o la frustració són temes abundantment abordats ...
O suscríbete para leer sin límites
pels escriptors a través de personatges masculins. Però, i elles? Amb diferència de poques setmanes, es publiquen en català cinc novel·les —Fam, de Núria Busquet; Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz; El mar, que brilla i riu, de Montse Barderi; Lisa Cohen, d’Ada Klein, i Els temples solemnes, de Glòria de Castro— que, de manera diferent i des de perspectives molt diverses, ens presenten dones que han arribat o fins i tot han passat el bell mig del camí de la vida: dones atrapades en el seu rol de mare i esposa i que es qüestionen si aquesta és la vida que desitgen; dones que decideixen fer un punt i a part i apropiar-se de la seva vida a tots els nivells; dones que miren enrere el camí traçat fins a arribar a una autoafirmació de si mateixes sense ràbia i sense culpa, amb la tranquil·litat i la desinhibició de dir què volen, què desitgen, com volen viure. Com expliquem aquesta coincidència?
