Que els nazis eren gent banalment dolenta no és la conclusió reveladora que el lector espera trobar al final d’‘El nom del pare’
Amb les batalletes dels avis de cadascú passa com amb els somnis: solen ser més apassionants per a qui les explica. D’entrada, la història familiar de Vanessa Springora té tots els ingredients per ser una flamant excepció: conté secrets tèrbols, intrigues bèl·liques, avis criptonazis, i un cognom literalment únic al món. Després de vendre 300.000 còpies d’El consentiment, on passava comptes de la seva relació amb l’escriptor
O suscríbete para leer sin límites
s-a-toda-costa.html" target="_self" rel="" title="https://elpais.com/opinion/2023-11-25/protagonistas-a-toda-costa.html" data-link-track-dtm=""> Gabriel Matzneff —ella tenia 14 anys, ell 47—, Springora centra el segon llibre en el seu patronímic, i prova d’omplir els forats d’una mitologia familiar plena d’incògnites.
El nom del pare (Empúries) arrenca amb la mort del pare de Springora, un home erràtic i violent que ja havíem vist a l’inici d’El consentiment. Si aleshores el titllava de “tirà domèstic”, ara que n’ha vist el cadàver decrèpit en un pis ronyós, “un abocador que fa pudor de solitud, de misèria afectiva i de mort”, li passa factura des d’un altre lloc. El pare absent, mentider compulsiu, mitòman iracund, es converteix en retrospectiva en “aquell rodamon que, en lloc de vergonya, em feia sentir compassió, que és molt pitjor”. Buidant el pis on va morir, que havia estat el dels avis paterns de l’autora, Springora troba objectes torbadors: les revistes de porno gai del pare, una foto de l’avi Joseph vestit d’esgrima amb una creu gammada al braç. En Joseph era un immigrant txec de la comunitat sudeta (germanòfona) de Txecoslovàquia; a la família es deia que va desertar de l’exèrcit nazi, en què havia estat reclutat a la força, i que es va refugiar a la França lliure. Aquelles fotografies curosament guardades podrien indicar una altra realitat. Tot plegat la trasbalsa prou per proposar-se investigar si l’avi havia estat realment un nazi o bé un jove qualsevol segrestat per les marees de la història.
