Amb els seus dos darrers àlbums, la mallorquina ha captat una essència estiuenca que viu entre l’anhel d’experiències i la nostàlgia per una illa que ja no tornarà
A Maria Jaume (Lloret de Vistalegre, Mallorca, 26 anys) li fa ràbia no poder banyar-se a la platja preferida de la família. “La meva mare i els meus padrins sempre m’expliquen que anaven a Can Picafort, prop del poble, i que allà es posaven a jugar amb moltíssim espai. Ara és impensable. A l’agost, primera línia és com anar a Port Aventura. Tot són restaurants enfocats als turistes. Per què jo no puc viure-ho com ells? Per què els mallorquins ens hem permès quedar-nos arraconats a caseta gairebé sense poder sortir ni trepitjar platja s’estiu a ca nostra?”, es pregunta l’artista quan ens trobem a mitjan juliol immersa en una gira frenètica. “Només m’he pogut banyar quatre cops a sa platja”, aclareix.
Instal·lada al barri d’Horta de Barcelona des de fa gairebé una dècada per estudiar Antropologia, Jaume va deixar la carrera després de guanyar el concurs Sona9 el 2019 i ja va pel quart àlbum erigida en l’artista que més bé sintonitza amb l’energia estiuenca. L’any 2020 va publicar Fins a maig no revisc i el 2022 Voltes i voltes, però ha sigut amb Nostàlgia airlines (2024) i Sant Domingo forever (2026) quan Jaume s’ha confirmat amb lletres i melodies que capten l’essència del nostre present: viure entre l’anhel d’experiències vitals, l’ansietat de la turismofòbia i l’enyor de saber que la teva illa ja no tornarà.
