El premi a la trajectòria que atorga Òmnium coincideix amb la publicació d’un nou poemari, ‘Trast’ (Labreu)
Biel Mesquida i Amengual, mallorquí de 1947, nat a Castelló, criat a Mallorca i format a Barcelona, és biòleg i periodista. Ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural des de 1969 en reconeixement a la trajectòria i la contribució a la cultura catalana amb l’obra literària o científica. Enguany el jurat ha estat format per Margarida Aritzeta, Raül Garrigasait, Àngels Gregori, Maria Campillo, Jaume C. Pons Alorda, Marta Nadal, Clàudia Pujol, Enric Sòria i Àlex Broch.
Pregunta. El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes vos reconeix la trajectòria, l’evident persistència en la recerca de l’excel·lència literària, i subratlla un compromís cívic, personal i d’avantguarda.
Resposta. Cap premi em ficarà dins un museu, no m’arxivaran. El guardó és un gran estímul, m’ha enfortit, m’ha fet ganes d’escriure i estimar els lectors. Agraït i emocionat al saber-ho i pel gest, evidentment. Deu esser entrar com entrar dins una certa Acadèmia molt popular, perquè el Premi d’Honor el tria un jurat ampli, molt divers, amb literats, professors, crítics, traductors, periodistes, editors, gestors, de diferents edats i èpoques, (paritari). He tingut sort amb els premis que m’han donat, la majoria sense presentar-me o fer campanya. Els avaluadors amb noms i llinatges sempre han donat la cara pels llibres i guardons: en el primer, el Prudenci Bertrana del 1973, a Girona, Joaquim Molas, Josep Maria Castellet, Maurici Serrahima, Pep Nadal, sempre me defensaren... com la resta. A d’altres hi havia Antònia Vicens, Valentí Puig o Xavier Folch.
