Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units, no ens deixem acoquinar
Enguany m’he proposat, un cop més, consumir menys cultura americana, i us vull convèncer que feu el mateix. Sé que no me’n sortiré del tot, perquè costa molt escapar-ne, especialment si tens fills. Si vull fugir de la cultura americana no és només perquè el que m’explica, en línies generals, m’interessa molt menys, sinó que també la vull evitar per motius polítics: estic fins a la figa de l’americanització del món que m’envolta i crec que consumir cultura americana és una manera de contribuir a l’expansió d’aquest model cultural.
Que el nostre imaginari hagi sigut colonitzat és alienador. Ens passem el dia mirant sèries i pel·lícules que parlen de realitats que no són la nostra: ens sabem de memòria el rotllo de les cartes d’admissió de les universitats americanes, la cursilada dels balls de graduació —tradició que ja hem començat a adoptar—, igual que ens hem empassat els trick or treat, els Grinchs i Santes i gingerbread men, mentre que hi ha canalla d’onze anys que se sorprenen que el nen Jesús del pessebre sigui la mateixa persona que el paio crucificat de les esglésies; estem fins a la figa del beisbol i el criquet (a què no hem jugat mai), dels barris residencials que no tenen res a veure amb com vivim nosaltres i dels pancakes per esmorzar. Potser les emocions de fons són universals però, per què ens interessa tant, tantíssim, aquest món estrany?
