Veient passar per Instagram una imatge d’un futbolista i la nòvia posant a Antelope Canyon, famós indret al nord d’Arizona, he tingut un calfred de reconeixement. Antelope Canyon és una formació rocosa insòlita: un túnel de parets rogenques que el temps i les inundacions han modelat en ondulacions suaus. La llum s’hi filtra aqui i allà en ràfegues psicodèliques. És, en definitiva, un rerefons turístic escarbat a la terra com per intervenció divina. Rep més d’un milió de visitants cada any. El canyó es troba dins del territori navaho, i és la mateixa comunitat indígena qui n’organitza l’accés i vetlla perquè cada visitant visqui una experiència estètica plena.
Això vol dir assegurar-se que els turistes facin les fotos adequades. A l’entrada d’Antelope Canyon, a inicis del 2020, em vaig trobar enmig d’un grup eclèctic que escoltava amb atenció les instruccions d’un guia navaho. Bona part de l’explicació se centrava en com configurar correctament la càmera. Tant si portaves una DSLR com un iPhone o un Samsung, el guia dictava els paràmetres òptims: mode manual, ISO, velocitat d’obturació, obertura del diafragma. Les característiques lumíniques del canyó demanaven precisió. Després, si no, tot serien plors.
