En aquesta secció ja ens agrada de tant en tant fer una mica d’apologia de la feina de correcció, que a poc a poc va traient el cap de les catacumbes i va guanyant visibilitat. No fa pas tant de temps, màxim quinze anys, el corrector era una entitat voirosa desconeguda per autors i traductors (era “el corrector” i prou, i no sempre se’n parlava amb amabilitat), mentre que ara poc i molt té un cert reconeixement i n’hi ha que ens podem dedicar a viure d’això. El perill que assetja avui dia els professionals, en tot cas, és que el corrector torni a ser una entitat incorpòria, però amb forma d’intel·ligència artificial.Ara tenim a les llibreries una obra que parla de correcció de textos, que és alhora una novel·la, un enigma i un passatemps, i que farà les delícies dels aficionats a la llengua, que en aquest racó de món no són pas pocs. Es tracta de Proves sense corregir, publicat per Edicions 62 amb traducció de l’italià de Pau Vidal (no podria ser altri, per descomptat), que ha traslladat i adaptat al català no tan sols el text original, sinó també els mil errors (sí, mil) que l’autor hi ha anat disseminant, aviam si el lector els troba. Ara que a l’estiu es posen de moda els quaderns per a adults per passar la calor a la platja, no hi ha alternativa millor per fer anar la clepsa.L’original, dèiem, és italià. Es tracta de Bozze non corrette, i l’autor és el conegut enigmista Stefano Bartezzaghi, que planteja el llibre amb cent capítols curts cadascun dels quals conté fins a deu errors de correcció deliberats. Això són mil. Un cop trobats aquests deu errors per capítol, a partir d’una de les correccions cal compondre un missatge (que tindrà, en conseqüència, cent paraules) que donarà la clau per resoldre el crim que es arran a la novel·la, que no és altre que la mort del novel·lista Niccolò Errante, presumptament suïcidat daltabaix d’una finestra. El narrador de la novel·la, i també qui resol el crim, és justament el seu corrector, Pier Mauro Tamburini.A banda de la percaça dels errors, el llibre permet fer-se una idea de les tribulacions que afecten el professional, amb uns gustosos fragments paròdics dedicats a la mena de novel·la que de vegades et toca corregir i empassar, com ara “peripècies de gent de la burgesia mitjana-alta, entre els trenta i els quaranta anys, amb feines creatives”, “un thriller eròtic ambientat a la base científica Concòrdia” o les memòries d’un biòleg marí “on alterna divulgació amb introspecció”. Almenys servidor no pot evitar somriure, com tampoc amb la frase que tanca el primer capítol: “Sabeu quina és l’única errada que el corrector de proves no sap mai com emmendar? [Això hauria de ser esmenar, és una de les errades del llibre, us en falten 999.] La feina que ha triat”.A Itàlia el llibre ha tingut un èxit notable, sobretot entre els aficionats a la llengua i enigmistes diversos. I això que no és tracta d’una feina senzilla: m’agradarà veure tots aquells que troben una errada en una novel·la publicada (i no dubten a escriure a l’editorial o fer-ne tuits nye-nye-nye) havent de pescar deu errades per capítol. El llibre combina tota mena d’errors, de manera que si alternen meres faltes ortogràfiques, errors de picat, problemes d’imprecisió lèxica, errades de concordança, de coherència, de contingut... una mica de tot. L’obra és un exemple molt fidel de la feina que ens toca fer (una mena de lectura a diversos nivells, que t’hauria de permetre tant esmenar un accent mal posat com corregir una dada històrica), però el cert és que mai no et trobes tants errors tant concentrats, i costa veure’ls tots. Al capdavall, la lectura del corrector és ben contra natura: el cervell humà està entrenat per ser eficient i molt sovint esmena la informació sense que ens n’adonem, de manera que fem via a fi d’absorbir el contingut del text, que és el que compta.Així que no defalliu, perquè no els trobareu a la primera, ni el millor corrector se’n sortirà. De fet, a Bulgària el llibre s’ha convertit en un fenomen col·laboratiu (aquí ens passa una mica amb el Paraulògic, en grup és més possible que surti), i les troballes es comparteixen en plataformes com Reddit o Facebook. Potser el lector ha vist que en aquest article també hi ha algun error... Són vuit en total, i si ajunteu la primera lletra de cada correcció trobareu missatge ocult fins a la tornada al setembre...Proves sense corregirStefano BartezzaghiTraducció de Pau Vidal. Edicions 62192 pàgines. 19,90 euros