Els comissaris Jesús Navarro i Rocío Santa Cruz culminen una tasca detectivesca a partir de 4.000 negatius en la primera retrospectiva consistent dedicada a aquesta fotògrafa invisibilitzada
L’exposició de Palmira Puig (Tàrrega, 1912 – Barcelona, 1979), al Morera de Lleida, és la primera retrospectiva veritablement consistent dedicada a una fotògrafa invisibilitzada. Dir-ho no és incórrer en l’argot habitual de la crítica, sinó recordar el primer deure d’una institució artística: el servei públic, i no la connivència amb modes i mercats. En un moment en què els museus es declaren obligats a revisar genealogies i reconèixer l’altre, recuperar l’obra d’una autora pràcticament absent del relat català i espanyol no suposa un gest reparador, sinó el compliment tardà d’una responsabilitat llargament ajornada.
Convenientment titulada Palmira Puig. Perspectives revelades, la mostra està comissariada per Jesús Navarro i Rocío Santa Cruz, que culminen una tasca gairebé detectivesca a partir de 4.000 negatius i nombrosos fulls de contactes rescatats pel nebot de la fotògrafa, Toni Ricard Giró. Calia ordenar i contextualitzar les imatges, i destriar-les de les del seu company de vida, el badaloní Marcel Giró (1913-2011), que sí que va obtenir reconeixement a Catalunya i al Brasil, on va arribar a ser cèlebre en l’àmbit de la fotografia publicitària amb l’Estudi Giró, que el matrimoni va mantenir actiu entre 1953 i 1978.
