Del títol número 100 de la col·lecció Crims.cat, una recuperació de Rafael Tasis, a lúltima traducció de Nicola Lagiola
Les millors novel·les de noir en català pel BCNegra, el Festival de Novel·la Negra de Barcelona, que celebra la 21a edició del 2 al 8 de febrer i enguany reivindica la transgressió i la diversió en la lectura sota el lema “malavida”.
En un París encara en ruïnes i en ple estat de xoc posttraumàtic, l’editor Marcel Duhamel llançà la col·lecció Série Noire el setembre de 1945. Va entendre que el lector en francès ja no podia acontentar-se amb els misteris amables i els detectius infal·libles de l’era daurada de la ficció policial britànica, i que la novel·la negra crua i violenta que es practicava sobretot als Estats Units era la que retratava més bé una societat que havia perdut definitivament la innocència. Quan, dues dècades més tard, Manuel de Pedrolo impulsa la col·lecció La Cua de Palla dins del segell Edicions 62, donar a conèixer aquí els grans referents del noir forani —i de passada donar veu al talent local— és també una prioritat, però ell hi afegeix l’objectiu d’impulsar la llengua catalana i fer justícia a l’argot i als models expressius consubstancials a un gènere que té en el carrer i la transversalitat social la seva inspiració (i els seus desafiaments). L’any 2011, el segell Alrevés inaugurà la col·lecció Crims.cat, heretant els principis de descoberta, qualitat i compromís lingüístic dels dos il·lustres predecessors (caldria afegir l’interregne de La Negra de La Magrana, entre el 1986 i el 1998). Aquella va ser una aposta força suïcida, però que el suposat boom de la novel·la negra i la proliferació de festivals a tot el territori no ens enganyin: va pesar més la consciència que la delinqüència i el crim eren dos factors irrenunciables per explicar-nos com a individus, societat i país, i, per tant, una literatura que no la incorporés amb cara i ulls patiria un buit irreperable. L’esforç de (quasi) servei públic de Crims.cat, integrada des del 2012 dins l’editorial Clandestina, arriba ara als cent títols amb el lideratge de l’incombustible Àlex Martín Escribà, havent conformat un catàleg d’autors clàssics, catalans, europeus i anglosaxons que pot competir en eclecticisme i brillantor amb qui li doni la santa gana, i a la qual cal afegir una línia d’assaig —la Col·lecció Groga— que és única a Catalunya i explica amb rigor la trajectòria del gènere negre i policíac a casa nostra.
