L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona rescata la figura del prolífic fotògraf barceloní, vinculat a la Gauche Divine
“Admiré su talento para captar y fijar ambientes, cuerpos hermosos, vivencias y ritmos, repliegues sombríos de la noche urbana, extravagantes efusiones de la modistería, efluvios de apocados guateques, alcoholes furtivos y residuales de la pertinaz dictadura. Los carnosos años sesenta. Y, sobre todo, rostros”. Qui millor que Juan Marsé per resumir l’obra del fotògraf Cèsar Malet (1941-2014) des de la perspectiva que dona el pas del temps. Aquestes paraules daten del 2007, però l’amistat entre tots ...
dos es va cuinar a les nits del Bocaccio, l’epicentre de la Gauche Divine, el remolí que va sacsejar la Barcelona de finals dels seixanta i principis dels setanta.
Entre aquell eixam d’intel·lectuals, Malet parlava amb la càmera, una eina d’exploració que l’acompanyava des de l’adolescència. Aquella precocitat va tenir fruits: el 1960, amb només 19 anys, va obrir el seu propi estudi de moda i publicitat. La seva mirada era atrevida i visionària. Només així s’explica que, en la grisor del franquisme, Malet fotografiés les valuoses joies de Bagués damunt d’ous, troncs i vegetals, o que fes posar les models vestides de Santa Eulàlia a les barraques de Montjuïc. Campanyes publicitàries trencadores, radicalment modernes, que encetaven una dècada joiosa i convulsa. Imatges que es poden gaudir a Cèsar Malet. Autoretrat. Ironia, estètica i passió, l’exposició que li dedica l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el garant de la memòria visual de la ciutat.
