Els concursos de cuina de TV3 i La Sexta surten del mateix format internacional, ‘My restaurant Rocks’
Gilles Lipovetsky i Jean Serroy, al seu llibre La nueva era del kitsch (Anagrama, 2025), descriuen l’evolució dels programes de televisió dedicats a la cuina. Als anys seixanta i sentanta, els autors recorden a la televisió francesa espais culinaris que tenien l’aprenentatge com a objectiu i que es basaven en demostracions tècniques. Eren pedagogia amb un cuiner mé...
s aviat seriós que, amb un to sever, defensava que per cuinar bé un plat cal respectar imperativament unes regles estrictes. Eren programes, escriuen, amb un to didàctic, sobri, que “ara s’ha evaporat literalment en benefici de l’espectacle hiperkistch”.
La idea d’aquests darrers ja no és transmetre receptes, sinó distreure el públic, “captivar-lo mitjançant una competició culinària presentada com un joc”. I esmenten Iron Chef, Top Chef, Master Chef, Pesadilla en la cocina i Bake Off; famosos al horno. No ho fan, però podrien incloure perfectament en aquesta llista el Joc de Cartes de Marc Ribas (TV3) o la Batalla de restaurantes que porta Alberto Chicote a La Sexta. De fet, aquesta competició és un format internacional (My restaurant Rocks) que ha tingut molt èxit a diferents països com Alemanya, Itàlia o França, i que a Espanya han fet televisions com la basca, la valenciana o la madrilenya.
