En els trenta-sis anys de règim, els viatges del dictador es van convertir en grans esdeveniments que expliquen la visió que en tenia el Caudillo
“Ha nacido una nueva aurora para España, una era de trabajo en que estáis siendo los primeros, porque Cataluña, en laboriosidad, marcha a la vanguardia”. Amb aquestes paraules Franco s’adreçava el juny de 1963 a l’alcalde Porcioles. En aquest cas, una apel·lació al potencial industrial en clau de modernització. En aquella ocasió, com en tantes altres, la presència de Franco ocupava tota la conversa publicada, i quan sortia de Madrid els territoris afortunats amb la seva gentil visita s’havien d’engalanar. Els viatges del dictador es convertien en grans esdeveniments, on les autoritats locals s’esforçaven per preparar amb tot detall els actes a celebrar. Sabien que el seu futur polític també depenia de l’èxit d’aquests esdeveniments, que s’havien de convertir en grans actes propagandístics. La premsa hi afegiria el millor desplegament possible, amb grans reportatges i adjectius grandiloqüents que feien del personatge un ésser per sobre de la resta de mortals. En un règim tan jerarquitzat, els desplaçaments de Franco mobilitzaven totes les estructures oficials, des dels ministres fins al darrer regidor d’un poble.
