La protagonista fa pensar en Phoebe Waller-Bridge de la sèrie ‘Fleabag’
Costa no pensar en el monòleg de Phoebe Waller-Bridge a Fleabag (2013) cada vegada que la narradora de Soc fan (2022) obre la boca. A les dues protagonistes les agermanen la imperfecció, la moral discutible i la confessió sense filtres: són antiheroïnes del segle XXI, arquetips totalment nous que sense la formació d’una consciència feminista, o postcolonial (en el cas de Soc fan), mai no se’ns haurien aparegut en una obra literària.
En la novel·la de debut de Sheena Patel, intimem amb una narradora sense nom, en la trentena, filla d’immigrants, precaritzada per les exigències de la indústria cultural. La seva vida personal trontolla tant com la seva vida laboral: té un xicot més jove a qui en el fons detesta (perquè no vol follar sinó fer l’amor) mentre desitja un home casat que li escalfa la bragueta i li alimenta les esperances, però que (qui ho hauria previst?) mai acaba de decidir-se per ella. Com sol passar, el desig frustrat condueix la narradora cap a la limerència més folla (com la de Dant amb Beatriu, però amb l’omnipresència de les xarxes). Insòlitament, la mania amb aquest home la porta a obsessionar-se amb una altra de les seves amants. La segueix a les xarxes dia i nit (això ha obligat la traductora, Elena Ordeig Vila, a avançar-se al DIEC i parlar d’estalquejar) i rabia amb ella perquè és rica, una nepo girl amb milions de seguidors que ho té tot de cara perquè ha començat la cursa en una posició avantatjosa. Entre els seus privilegis també hi ha el de la blancor: en un dels seus stories compra un bistec caríssim i el salpebra enrotllant-lo amb un drap preciós; els comentaris mostren una gran preocupació pel sacrifici d’aquest drap, cosa que fa veure a la protagonista que els blancs són molt “empàtics amb qualsevol cosa que no siguin éssers humans reals amb alts índexs de melanina”.
