Més enllà dels grans noms internacionals, com Daft Punk o Sophie May, hi ha una llista llarga de col·laboradors de Cataluya implicats en la trajectòria de la cantant
El talent d’una artista és una suma de capacitats i connexions que encenen, punt per punt, tota la seva complexa galàxia artística. Aquest també és el cas Rosalía (Sant Esteve Sesrovires, 1992), que amb la recent publicació de Lux, el quart àlbum d’estudi de sobres comentat, ha destapat tota una llista d’agraïments de persones incloses en els crèdits. Des de Guy-Manuel de Homem-Christo fins a Daft Punk, Sophie May o Charlotte Gainsbourg. Però, més enllà de la mediatització internacional, si estudiem el pas creatiu de Rosalía a Catalunya, hi ha molts espais i talents que podem rescatar per entendre quines inquietuds han omplert cada fase de la seva vida creativa.
En la seva entrevista amb Mar Vallverdú per a Ràdio Noia, que la porta a una intimitat que ja envejaria la Bella Freud amb el seu Fashion Neurosis, explica que en traslladar-se a Barcelona va viure primer a Sant Andreu i després a Bogatell. Va estudiar al Taller de Músics i a l’ESMUC, sota la direcció de Chiqui de la Línea, maestro també de Maria José Llergo. Probablement a tots els tablaos, de Carmen a Robadors 23, se li recorda com a mínim un cante. Per no parlar de les seves actuacions en el circuit de la mística alternativa, que ara semblen llegendes urbanes, com les del Bar El Alfa o a l’Heliogàbal, abans bressol de la poesia de Gràcia. També sabem que s’afilava les ungles a Dvine Nails, i que si per rodar Vampiros amb Rauw Alejandro va triar el Bar Marsella del Raval, per a Despechá estava al barri de Portitxol, a Mallorca. O que per a la seva última portada a la revista Elle s’entrevistava a la cafeteria Pècora del Poblenou.
