‘Fang. Un 29 d’octubre’ mostra una mirada crítica, irònica i, en ocasions, devastadora sobre la realitat política valenciana
Quan els valencians encara no hem fet el dol ni la catarsi pel darrer drama col·lectiu, la dana del 29 d’octubre de 2024, i quan amb irresponsabilitat i frivolitat els nostres governants salten de nou a la càrrega amb noves versions inversemblants sobre els fets i els falsos culpables, arribem al primer aniversari de la barrancada més dramàtica que han sofert mai els valencians.
Els aniversaris solen ser dates de celebracions, però no sempre, o no només: també poden ser moments per a fer memòria, per a (re)construir un relat propi, de manera que quan el poder vulgui canviar-lo o modificar-lo al seu gust amb una versió oficial o amb l’estratègia de l’oblit, com ja va fer el govern valencià del PP amb l’accident del metro de 2006, la gent sàpiga què va passar realment. A tot això ajuden les diverses publicacions que han aparegut recentment —assaigs, cròniques periodístiques, entrevistes— al voltant d’aquell fatídic 29 d’octubre. I molt especialment, el còmic de Manel Gimeno Fang. Un 29 d’octubre, publicat per l’editorial Afers de Catarroja, una de les localitats devastades, on van morir 25 persones.
