L’exposició monogràfica dedicada a la cineasta inclou ‘Ce qu’il a dit; ce qu’il a fait’, un vídeo que concentra una idea: l’actitud d’avantguarda hi té molt a dir a l’hora de confrontar-se amb el Mal absolut
Els cinc minuts i quaranta-cinc segons que dura Ce qu’il a dit; ce qu’il a fait (“El que ell va dir; el que ell va fer”, 1939), el film recuperat de Germaine Dulac que es pot veure a l’exposició monogràfica del Museu Tàpies, concentren una idea substancial: que l’actitud d’avantguarda hi té molt a dir a l’hora de confrontar-se amb el Mal absolut. En la retrospectiva que la Filmoteca dedica al conjunt de l’obra de Dulac, en diàleg amb l’exposició conviuen els seus films experimentals de cinema pur, les seves ficcions i la seva creació documental i de noticiaris. Una oportunitat única de tenir una visió integral de la seva aportació troncal a la història del cinema.
Ce qu’il a dit; ce qu’il a fait és un manifest explícit a favor d’aquesta vinculació entre avantguarda i cinema del real. A fi d’encarar-se a Hitler i a l’aparell de propaganda fílmica del nazisme, Dulac proposa un assaig analític centrat en l’estructura rítmica, atribut essencial de les imatges en moviment: “El descobriment del ritme que ordena harmonies, considerat com a factor dramàtic, ha marcat el gran progrés del cinema”, escriu Dulac al llibre ¿Qué es el cine? (Wunderkammer), que s’ha traduït amb motiu de l’exposició. El llibre recull fragments classificats temàticament de les seves conferències, un treball de compilació, edició i muntatge realitzat per Marie-Anne Colson-Malleville, la seva companya personal i professional; un text extraordinari d’anticipació teòrica que es llegeix com una eina de present.
