Preservar i enfortir la salut mental de la ciutadania és una tasca col·lectiva i s’ha d’abordar amb amplitud de mires i perspectiva comunitària. Aquest és el principi rector del Pacte Nacional de Salut Mental promogut per la Generalitat de Catalunya. Un programa de país, orientat al futur, i que està donant enguany els seus primers fruits tangibles
Els problemes de salut mental no són signes de debilitat de caràcter ni motiu de vergonya. No tenen per què convertir-se en un estigma social ni un tabú. Aquest va ser un dels missatges centrals que el Govern de la Generalitat de Catalunya va voler difondre entre la ciutadania el passat 10 d’octubre, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental. Les últimes dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostren que, tot i la millora registrada en el últims anys, encara són un 22,1% els catalans que pateixen trastorns o problemes de malestar emocional.
Davant l’alta prevalença de les afeccions d’aquest tipus, el departament de Salut assumeix, segons expliquen els seus portaveus, que encara “hi ha molta feina a fer” i que cal avançar en un nou abordatge d’aquesta problemàtica. Això passa pel ple desenvolupament, a partir d’enguany, del Programa per a l’aplicació del Pacte Nacional de Salut Mental, que es va aprovar a finals de 2024. El pacte vol completar la transició d’un sistema més aviat reactiu, “molt centrat en els recursos i en la seva organització i funcionament”, a un altre “més flexible”, que doni prioritat a la prevenció i la promoció, i orientat a promoure els canvis per millorar la salut mental i el benestar de la població.
