Els Comuns i el Govern de la Generalitat han presentat aquest divendres una proposició de llei per accelerar la construcció d’habitatge protegit a Catalunya (HPO). L'habitatge s'ha consolidat com el principal problema de la ciutadania als estudis d'opinió, i una de les solucions que ara es proposa és augmentar el parc d'habitatge a un preu marcat per l'administració pública. PublicidadLa consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, i la líder dels Comuns al Parlament, Jèssica Albiach, han presentat la iniciativa en una roda de premsa a Mollet del Vallès. "Vivim un moment d'emergència residencial que necessita més agilització i cooperació entre administracions", ha remarcat Paneque. La mesura pretén desencallar la creació de part dels 50.000 habitatges de protecció oficial que el Govern de la Generalitat es va comprometre a construir, i estima que amb aquesta llei se'n podrien arribar a fer fins a 20.000."Catalunya viu una crisi salvatge d’accés a habitatge, per aidxò necessitem que tots els actors s’hi impliquin", ha recordat la líder dels Comuns, Jèssica Albiach. La mesura pretén també involucrar al sector privat com a actor "imprescindible" per a la construcció d'habitatge protegit. "Hi posem facilitats agilitzant tràmits i burocràcia, però també augmentem l'exigència, perquè aquests nous pisos que es construeixin hauran de ser habitatges protegits de forma permanent", ha asseverat la líder dels Comuns. Albiach ha recordat que en els darrers anys s'han perdut fins a 100.000 habitatges protegits que han passat al mercat lliure perquè no tenien aquesta categoria de permanent. Aquesta llei ha de permetre que la gent pugui accedir a un habitatge "a un preu que la gent pugui pagar" Cinc mesuresLa llei preveu cinc mesures per incrementar l’oferta d’habitatge protegit, com a part de l'acord pels Pressupostos entre els Comuns i el Govern per al 2026, i ara haurà de comptar amb el vistiplau del Parlament de Catalunya per tirar endavant.PublicidadLes mesures, que són temporals i de caràcter excepcional, s’aplicaran només als municipis inclosos en zones declarades de mercat residencial tensionat o en àmbits declarats de mercat d’habitatge tensionat i en les àrees de demanda residencial forta i acreditada del Pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH). A més, tindran com a màxim una durada de quatre anys prorrogables per acord de Govern.En primer lloc, s’admet la creació l’HPO en sol d’ús terciari d’oficines, edificis d’hotels i aparcaments privats en alçada, amb la condició que aquests nous habitatges ocupin com a mínim el 50% de la superfície construïda de l’edifici. També es facilitarà, sempre que l’Ajuntament ho acordi, reconvertir en habitatge protegit locals comercials de planta baixa amb una superfície mínima de 50 m2.En segon lloc, es permet incrementar l’edificabilitat del sostre residencial un 20%, fins i tot per sobre de l’alçada reguladora, per construir HPO en els següents dos casos: primer, en els sòls o edificis d’ús terciari aïllats d’altres construccions, ja siguin oficines, edificis hotelers i aparcaments en alçada, que es converteixin íntegrament en habitatge protegit; i segon, en equipaments comunitaris, també aïllats de la resta d’edificis, on s’executi allotjament temporal de protecció. PublicidadAmb l’objectiu de permetre la reconversió de la planta hotelera en municipis que puguin tenir un excés de planta hotelera, es permet la reconversió en habitatge amb l’objectiu d’afavorir la promoció d’habitatge de protecció. Dins d’aquesta mesura, també es possibilitarà incrementar l’edificabilitat fins a un 20% del sostre residencial previst en sòls urbans no consolidats i urbanitzables. Pel que fa a la tercera mesura presentada, es podran alçar noves plantes per fer HPO en aquelles construccions que tenen l’edificabilitat esgotada però alçada romanent. Aquestes plantes no podran superar l’alçada real de les mitgeres dels edificis laterals i, per blindar l’habitatge protegit, en cas de substituir l’edificació per una de nova, aquesta haurà d’incorporar el mateix nombre de pisos socials.La quarta mesura facilita que, en aquells edificis on actualment no es poden preveure més habitatges, es permetran subdivisions i també reconvertir despatxos a habitatge protegit, també amb la condició de superfície mínima de 50 m2. En el cas de subdivisió, el nou habitatge ha de ser protegit i, en el cas de canvi d’ús o de canvi d’ús i subdivisió, tota la superfície que canvia ha de ser d’HPO. Com a darrera mesura per facilitar habitatge protegit sense necessitat de modificar el planejament, es possibilita construir HPO en aquelles parcel·les que no tenen condicions mínimes d’edificació, sempre que es compleixin els requisits d’habitabilitat. Amb l'objectiu de contribuir a rehabilitar el patrimoni industrial i la seva activació com a habitatge, la proposició flexibilitza les càrregues urbanístiques al planejament urbanístic que reordeni les colònies tèxtils per destinar-les a habitatges, tot preveient el règim de cessions que es va contemplar pels municipis rurals.Ús obligatori de residència habitual i permanentLa proposició recull una disposició addicional per tal que es destino de forma obligatòria a residència habitual i permanent els nous habitatges que es construeixin a partir de llicències sol·licitades. L’ús de residència habitual i permanent es pot realitzar tant en règim de propietat per ús propi o familiar com en règim de lloguer de llarga durada.
Govern i Comuns plantegen crear 20.000 nous pisos protegits amb la reconversió d'hotels, locals i oficines, entre d'altres mesures
La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, i la líder dels Comuns, Jèssica Albiach, presenten a Mollet una proposició de llei per facilitar i accelerar la construcció d’habitatge pro...








