Pot la rehabilitació d’habitatges convertir-se en una eina per combatre les desigualtats sociales? És posible que la transformació de carrers, parcs o places ajudin a mejorar la salut dels veïns que les habiten? L’urbanisme i l’arquitectura son mitjans eficaços per combatre l’augment de les temperatures a les ciutats? L’exposició Futur immediat: transformar l’espai públic metropolità, que es pot ver fins el 25 d’octubre a Barcelona, a l’Antiga Terminal de Drassanes del Port de la capital catalana, busca donar una respuesta a estos interrogants: no tan sols des d’un pla teòric, sinó también a través d’una enorme profusió d’exemples actuals d’actuacions en matèria d’habitatge, d’espai público i d’infraestructures que recullen la visión que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha consolidat durant els últims 40 anys. L’exposició ‘Futur immediat: transformar l’espai públic metropolità’ s’emmarca dins la capitalitat d’arquitectura de BarcelonaLa mostra, organizado en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura 2026, mira d’acostar el full de ruta de l’organisme metropolità al gran público a través d’una experiencia immersiva i un llenguatge accessible. És a dir, explicar de quines eines, de quins professionals, de quines metodologies es dota l’AMB i especialmente quina lectura fa de l’espai públic metropolità, un escenari sotmès a canvis constants i on es desarrolla la vida col·lectiva, per tal de transformar-lo i actualitzar-lo.Mejorar les condiciones ambientals de les ciutats per reduir la vulnerabilitat davant dels efectos del canvi climàtic; resoldre les fractures de les localidaditats per aconseguir un espacio urbà continu, fluid, segur i saludable; fomentar la mobilitat sostenible; protegir espais naturals com els parcs o les platges; preservar la singularitat ambiental, humana i patrimonial dels espais urbans i integrar-los en el teixit social i econòmic actual; Fer de l’habitatge un lloc viu que respongui a les necessitats personals, de la sociedad i de l’entorn: estos són alguns dels desafiaments i reptes del món contemporani que han identificat els professionals de l’AMB i que guien la definició i l’execució dels seus projectes, siempre basats en una arquitectura de qualitat, sostenible i al servicio de la cohesió social.La mostra es podrà visitar fins el 25 d’octubre a l’antigua terminal de Drassanes de la capital catalanaNuevas formas d’habitarCom bé podran comprovar els visitants de l’exposició, estos tres eixos –sostenibilitat, cohesió social i segell de calidad i innovació– están presents a tots els projectes territorials que l’AMB desarrolla en cadascuna les seves fases, des del diseño i la concepció fins a la realització de l’obra. En matèria d’habitatge, per exemple, aquest mes de maig l’organisme va iniciar les obras de construcció de 39 habitatges de lloguer assequible per a jóvenes a Sant Vicenç dels Horts a través de l’IMPSOL, l’òrgan de l’AMB que promou habitatge público.Uns pisos que s’han concebut eliminant la jerarquia tradicional entre estances, suprimint passadissos interiors per aprofitar millor cada metre quadrat disponible i incorporant a un edifici construït amb materials de baixa petjada ecològica un hivernacle a coberta d’ús comunitari, que acollirà serveis com l’estenedor i el safareig col·lectiu i contribuirà a l’eficiència energètica. L’AMB defensa que la transformació de carrers, places o parcs reforça la continuïtat del teixit urbà i dignifica els espais quotidiansNo es tracta en cap cas d’un exemple excepcional. També es poden destacar els 35 pisos protegits en règim de lloguer que s’acabaran de construir aquest any a Molins de Rei, on tots els habitatges tenen ventilació creuada i on s’ha urbanitzat i enjardinat una parcel·la desocupada. O els 42 habitatges en règim de lloguer a Sant Boi de Llobregat, actualment en fase d’adjudicació, on s’ha implantat un sistema de configuració flexible que organitza els habitatges al voltant de l’atri central, que a més funciona com a xemeneia climàtica. Aquests projectes reflecteixen, d’una banda, el compromís de l’AMB-IMPSOL amb l’arquitectura passiva, la construcció industrialitzada o l’ús de materials amb baixa petjada ecològica: són tots ells elements bàsics per tal de reduir la demanda energètica dels edificis que s’aixequen i per minimitzar les emissions durant la construcció. Uns objectius que l’organisme millora i aprofundeix amb una nova estratègia, la monitorització dels habitatges. Així, gràcies a la recollida de dades com la temperatura interior i exterior, la humitat, els nivells de CO₂ i l’ús de finestres per ventilar, no tan sols es validen les solucions arquitectòniques, sinó que s’adquireixen aprenentatges per a futures promocions: cal no oblidar que la premissa de l’AMB és que els edificis perdurin més de 150 anys, convertint- se en una infraestructura social permanent, en un equipament més de ciutat per benefici de tothom.D’altra banda, les innovacions tipològiques i els canvis en la distribució dels habitatges són una mostra del compromís de l’organisme amb la inclusivitat i la perspectiva de gènere. Resulta força evident que aquest tipus d’infraestructura garanteix el dret d’accés a l’habitatge i redueix les desigualtats i vulnerabilitat social, però l’AMB subratlla que els habitatges no es dissenyen només per satisfer una emergència habitacional, sinó com una oportunitat per donar resposta a les noves maneres d’habitar. La premissa de l’AMB és que els edificis on hi ha noves promocions d’habitatge perdurin més de 150 anysPer això, seguint aquesta línia de pensament, totes les peces de l’habitatge tenen dimensions similars i són més obertes: les cuines, per exemple, estan concebudes de manera que més d’una persona hi pugui fer tasques a la vegada. I també per això es potencien espais compartits, com cuines comunitàries, bugaderies centralitzades o sales socials, que no tan sols optimitzen els recursos materials i energètics, sinó que faciliten la conciliació de la vida quotidiana i el teixit de xarxes de suport mutu entre el veïnat.Cohesionar el teixit urbàLa construcció d’habitatges, de totes maneres, és només una petita part de l’acció de l’AMB. La institució va començar el passat mes de juny la reconstrucció del pont del Petroli de Badalona, que va quedar inservible després del temporal Gloria el gener del 2020; planeja rehabilitar la masia de Can Maragall, a Cornellà, per tal de convertir un edifici alienat del context urbà en un equipament obert i actiu. Ja ha iniciat l’execució d’un nou poliesportiu a Cerdanyola del Vallès, que compta amb una inversió de 8,7 milions d’euros –dels quals l’AMB hi aporta el 22,75%– i treballa intensament en el projecte Re- ViuBesós, que persegueix la recuperació ecològica, social i paisatgística de la desembocadura del riu Besòs, a Sant Adrià. Disposa d’un pressupost de 2,7 milions d’euros, el 40% dels quals –amb el suport de la Fundación Biodiversidad– provenen dels FEDER. La resta estan cofinançats entre l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià. Són només uns quants casos dels quals treballa en l’actualitat l’AMB en matèria d’espai públic i infraestructura, dos àmbits on les actuacions impulsades busquen naturalitzar, relligar i recuperar valors existents de la ciutat per millorar la qualitat de l’espai urbà. L’organisme defensa que la transformació de carrers, places, parcs i la rehabilitació o construcció d’equipaments reforça la continuïtat del teixit urbà, dignifica els espais quotidians i posa en valor els atributs ambientals, socials i patrimonials de cada lloc. D’aquesta manera, els projectes contribueixen a construir una metròpolis més cohesionada, més habitable i amb una identitat més clara.Ramon Torra, gerent de l’AMB, afirma que un dels exemples esmentats –la reconstrucció del badaloní pont del Petroli– és un exemple de com es treballa des de l’administració metropolitana en el disseny i l’execució de l’espai públic. “Simbolitza la restauració d’un patrimoni històric que volem conservar i reforçar, ja que forma part del passat industrial de Badalona i ha estat, és i serà una icona simbòlica del litoral metropolità nord”. La visió de l’AMB, en definitiva, recull tots els grans reptes del present –ambientals, socials, funcionals i territorials– per impulsar projectes i equipaments que contribueixin a consolidar una infraestructura social permanent al servei de la cohesió i del benestar col·lectiu i així consolidar un espai urbà més accessible, saludable i inclusiu, un espai urbà que reforci els vincles comunitaris i redueixi vulnerabilitats.