L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa dos projectes dotats amb 18 milions d’euros per profunditzar en la regeneració de l’entorn d’un riu que s’ha convertit en un model de transformació i innovació
A l’Edat Mitjana va alimentar el Rec Comtal, amb el que Barcelona regava els seus cultius i calmava la set dels seus habitants; a partir del segle XIX es va erigir en una de les zones industrials més importants de la ciutat i, ara, ben entrat el segle XXI, el riu Besòs s’està consolidant com un “corredor ecològic de gran qualitat ambiental i paisatgística al servei dels ciutadans”. Així defineix Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un entorn que està a punt d’escriure un nou capítol de la seva història de transformació: dos projectes impulsats per l’AMB han aconseguit una dotació econòmica d’uns 18 milions d’euros per profunditzar aquest singular camí de regeneració.
Fa trenta anys, a principis dels noranta, el Besòs era considerat un dels rius més contaminats d’Europa. I a banda i banda d’un curs que neix al Vallés Oriental i al llarg de gairebé 18 kilòmetres travessa poblacions com Montcada i Reixac, Santa Coloma, Sant Adrià i Barcelona, entre d’altres, s’hi van configurar alguns dels barris més vulnerables de tota l’àrea metropolitana. El riu, en certa manera, va exercir durant molt de temps com una espècie de frontera física i psicològica amb la perifèria barcelonina, on a partir de la postguerra les indústries van substituir els terrenys agrícoles i on es van traslladar un gran nombre de treballadors.
