De Ceret a València, de Girona a Llucmajor, de l’Aldea a Canillo, de Girona a Sant Adrià... Al bell mig, però, sempre ens quedarà Barcelona i amb ella encetem aquesta selecció d’exposicions d’estiu repartides per tot el territori. Seny i rauxa. 100 anys d’arquitectura catalanaDisseny Hub. Fins al 6 de setembre Sota el paraigua de Barcelona Capital de l’Arquitectura 2026, s’han programat moltes exposicions, però Seny i rauxa és imprescindible per entendre la forja del nostre país. Fins al 19 de juliol, també es pot visitar Becoming, dotze instal·lacions repartides per la Sala de Turbines de Les Tres Xemeneies que conviden a reflexionar sobre diverses problemàtiques d’un planeta en transició.Un museu fora del museuDiversos emplaçaments. Fins al 30 de novembre Un total de 40 obres de la Col·lecció del Macba se’n van de vacances per Catalunya i troben refugi en una pastisseria, un mercat, la sala d’espera d’un dentista i fins i tot una comissaria de la Guàrdia Urbana. Això últim passa a Tarragona, on s’exposa una obra d’Ana Muller i una de Gordon Matta-Clark en complicitat amb Mèdol, el centre d’arts contemporànies, que ara té en cartell La forma de lo ocurrido, una exposició de Laura Juanós que explora el límit entre arquitectura i escultura (fins al 23/08). I a la veïna Reus, l’escultor Salvador Juanpere ens convida a Oblidar Gaudí des de la galeria Antoni Pinyol (fins al 15/09).Miquel Barceló. Gravats de BarcelonaGaleria Artur Ramon. Fins al 7 d’octubre En aquestes pàgines vam dir que Barceló era un conversador fèrtil i que Gaudí en donaria fe. Ironies del destí, l’artista mallorquí és un dels més ben situats per encarar la façana de la Glòria de la Sagrada Família. I tot i que no ho verbalitza, és l’encàrrec somiat per coronar una trajectòria d’entrega total a la pintura i la ceràmica. També al gravat, una faceta menys coneguda que ara desplega en multitud de tècniques i motius a la galeria Artur Ramon.Minor WhiteKBr Fundació Mapfre. Fins al 6 de setembre Potser no té el nom d’altres coetanis, però Minor White és una de les mirades fonamentals de la fotografia nord-americana del segle XX gràcies a les seves imatges contemplatives, plenes de poesia i espiritualitat, i també al seu paper com a editor de la revista Aperture, que va ajudar a considerar la fotografia com un art. Més enllà de White, a Barcelona també paga la pena visitar Estats canviants de Kapwani Kiwanga, a la Fundació Joan Miró (fins al 13/09); Chez Matisse a CaixaForum (fins al 16/08); El culte a la bellesa al CCCB (fins al 8/11), així com Atentament, la proposta de Patricia Esquivias a la Fabra i Coats, on un fil epistolar eclosio­na en obres que parlen de memòria i de la petita arquitectura quotidiana (fins al 27/09).Picabia, MediterranéeMuseu d’Art Modern de Ceret. Fins al 29 de novembre Francis Picabia (1879-1953) és l’eix sobre el qual pivota una magnífica exposició que ens submergeix en les avantguardes del primer terç del segle XX i en la connexió especial que el pintor francès va teixir amb Nova York i Barcelona, on es va exiliar durant la Primer Guerra Mundial. A la capital catalana va ser un dels fundadors de la revista dadaista 391, de la que s’exposen tots els números. L’obra de Picabia s’acompanya de la d’artistes del seu cercle com Man Ray, Marcel Duchamp, Robert i Sonia Delaunay, Marie Laurencin, Juliette Roche...Meritxell reneixSantuari de Meritxell. Fins al 31 de desembre Enguany, el Santuari de Meritxell —projectat per Ricardo Bofill després del devastador incendi del 1972— fa mig segle, i ho celebra amb una exposició fotogràfica que relliga fe, arquitectura i comunitat. Tan estimada com el santuari de Canillo és la mítica Ràdio Andorra, que torna a la vida gràcies a una visita immersiva des de l’espectacular sala de fabricació d’ones de l’edifici històric d’Encamp. Històries de dibuixos. Pilar LanauGaleria KhaOs. Fins al 27 de setembre A l’artista tortosina Pilar Lanau li agrada dibuixar prenent consciència del propi cos; per això la seva guixada és somàtica, una petjada recurrent en les obres que presenta a la galeria KhaOs de l’Aldea, un espai inesperat en una terra d’arrossars. Anselm KieferCentre d’Art Hortensia Herrero. Fins al 25 d’octubre Un palau barroc de València acull la col·lecció d’art contemporani d’Hortensia Herrero, filantropa i vicepresidenta de Mercadona. Entre molts altres, hi veureu obra d’Olafur Eliasson, Cristina Igle­sias, Juan Genovés, Peter Halley, El Anatsui i Anselm Kiefer, el pintor alemany que també protagonitza l’exposició temporal amb 11 quadres matèrics d’una gran càrrega emocional. Arquitectura de postal. Arxiu Casa PlanasFundació Toni Catany. Fins al 27 de setembre Al llarg de la seva carrera, el fotògraf Josep Maria Planas (1924-2016) va crear i col·leccionar materials publicitaris que ara permeten resseguir l’arquitectura de l’oci mallorquina des de principis del segle XX fins al boom turístic. Perdre’s per l’exposició permanent del fotògraf Toni Catany, que dona nom a aquesta fundació situada a Llucmajor (Mallorca), és la cirereta del pastís. ARCO a la Fundació SoriguéFundació Sorigué. Fins al febrer del 2027 El títol no pot ser més explícit: la nova exposició de la fundació lleidatana mostra una selecció d’obres del seu fons d’art contemporani que han estat adquirides a la prestigiosa fira madrilenya i que inclou noms com Pere Llobera, Tony Cragg, Patricia Gómez i Antoni Tàpies. Cicle: 20 minuts al margeBòlit. Fins al 6 de setembre Està estudiat que, de mitjana, es dediquen 20 minuts a visitar una exposició. En aquest cas se’n necessiten el triple, perquè aquest cicle es desplega en tres expos que ocupen els tres espais gironins de Bòlit i que comparteixen temàtica: allò que passa als marges. En un dels tres capítols, Joc de criatures, Rafel G. Bianchi altera els cossos dels infants que apareixen en les pintures de Margit Kocsis (1941-1984), mentre que l’escriptora Irene Pujades proposa biografies imaginàries de l’artista holandesa.