El febrer de l'any 2020, el Grup d'Habitatge de Sants (GHAS) i l'Escola Popular de Sants van organitzar una rua reivindicativa i festiva en el marc de la celebració del Carnestoltes al barri de Sants. Aquell mateix dia, el moviment per l'habitatge va anunciar l'ocupació d'un edifici que havia de ser desnonat al número 105 del carrer Olzinelles, on s'allotjaven quatre famílies amb quatre menors d'edat. PublicidadEls Mossos d'Esquadra van executar el desnonament de l'edifici aquella mateixa nit i dos activistes van ser acusats de desordres públics i d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Aquest dimecres se celebra el judici i l'Audiència Provincial de Barcelona els demana sis anys de presó a cadascú. Ja han passat sis anys des d'aquell dia. Des del grup de suport Olzinelles Absolució denuncien que es tracta de les penes més elevades que s'han sol·licitat fins ara en aquest cas. Segons denuncia en declaracions a Públic la Clara, una de les membres del grup, es tracta d'un "muntatge policial" dels Mossos d’Esquadra, que "van carregar, encapsular les persones presents i identificar tothom".Mesos després dels fets, moltes de les persones identificades van rebre sancions administratives emparades en la coneguda com a llei mordassa. Paral·lelament, dues d'elles van ser notificades de l'obertura d'un procediment penal. "Van rebre una notificació d'inici d'un procés judicial en què se'ls acusava d'atemptat contra l'autoritat", explica la Clara. Aquell va ser el punt de partida d'una causa que ha provocat la indignació del moviment per l'habitatge barceloní. Des d'Olzinelles Absolució rebutgen les acusacions i asseguren que els atestats policials no reflecteixen el que realment va passar aquell dia. "Els atestats policials no es corresponen amb la realitat", denuncia la Clara. Per aquest motiu, el grup de suport considera que es tracta, "una vegada més, d'un muntatge policial" contra els moviments que defensen el dret a l'habitatge.PublicidadLa Clara sosté que les acusacions formen part d'una estratègia de repressió. "Creiem que és un muntatge policial en què es van triar dues persones i se'ls van imposar aquests delictes", afirma. Segons el seu relat, l'objectiu seria assenyalar activistes concrets per generar un efecte dissuasiu sobre el conjunt del moviment per l'habitatge. "S'inicien causes contra certes persones per desmobilitzar la base que hi ha lluitant pel dret a l'habitatge", assegura. Per als col·lectius de suport, aquest tipus de procediments judicials transcendeixen la situació individual de les persones encausades. Consideren que formen part d'una dinàmica més àmplia de criminalització dels moviments socials. "La repressió no és romantitzable", reflexiona la Clara. Tot i que reconeix que aquests processos poden provocar desmobilització en alguns sectors, també apunta que sovint generen l'efecte contrari. Un altre dels aspectes que denuncien els col·lectius és la durada del procediment. Aquesta serà la cinquena vegada que les dues persones encausades són citades a judici. La primera vista, prevista per al gener de 2023, va ser suspesa per un error administratiu. La segona, convocada el juliol del mateix any, es va ajornar per una baixa mèdica. Les dues últimes, programades per al febrer de 2024 i el gener de 2025, no es van arribar a celebrar per problemes relacionats amb la formulació de les acusacions. Sis anys després d'aquella rua de Carnaval pels carrers de Sants, el cas Olzinelles arriba a judici com un símbol de la lluita pel dret a l'habitatge.