Retrat de Josep Maria Llompart.Francesc Amengual (Arxiu fotogràfic JM Llompart / Fundació Mallorca Literària)El 2025 li va tocar centenari a Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993), i en va resultar la sòlita concatenació de vetllades literàries, que de ben segur van contribuir a un millor coneixement de la seva figura i obra. De vegades, les efemèrides deixen el resultat substantiu de noves edicions de l’autor homenatjat, i fins i tot d’iniciatives editorials d’ambició: és el cas de les Obres completes de Llompart que ha començat a publicar Nova Editorial Moll. Cal esmentar també l’aparició de Mentre em resti un bri d’alè (Quid Pro Quo), biografia breu de l’autor a càrrec de Pilar Arnau. Les Obres completes de Llompart constaran de sis volums, ordenats per gènere i temàtica, i els dos primers ja són a les llibreries. El primer es titula Nació, llengua, cultura, i s’obre amb un estudi de Damià Pons que ja justifica l’adquisició del volum. En aquest retrat de la faceta cívica de l’escriptor, Pons té la lucidesa de relativitzar el relat habitual segons el qual Llompart va ser un activista malgré lui, un home que, “en un país normal” (aquesta és la frase feta), s’hauria dedicat de ple a la vocació de poeta. Llompart, diu Pons, va ser poeta i també un intel·lectual que “se sentia interpel·lat per la realitat”, una realitat que volia “sotmetre a la seva anàlisi” i “conformar d’acord amb el seu pensament”. Els escrits civicopolítics de Llompart omplen més de quatre-centes pàgines del llibre, i no és difícil veure-hi la vocació d’utilitat, que en determina el to, sovint divulgatiu, i, naturalment, les reiteracions d’idees d’un escrit a l’altre. També s’hi aprecien, però, la solidesa dels plantejaments i, sempre, la bona prosa. Els nuclis del pensament de Llompart són l’afirmació dels Països Catalans com a espai nacional de referència i la consideració de la llengua com a clau de volta (o paret mestra, o “signe decisió d’identificació”) de qualsevol recuperació nacional. Sovint repetia els versos de Marià Aguiló segons els quals “poble que sa llengua cobra / se recobra a si mateix”. Llompart llegeix molt bé la realitat, i sap que la pervivència de la llengua catalana ha estat més un efecte de la inèrcia que de cap consciència nacional, i va veure com una situació que responia a la definició canònica de “diglòssia”, que va explicar durant anys, evolucionava cap a una de “llatinització”. L’altre volum ja aparegut és el titulat Escrits sobre literatura I. La peça principal és sens dubte el llibre La literatura moderna a les Illes Balears, publicat el 1964, que neix d’unes emissions radiofòniques de caire divulgatiu. És una obra importantíssima i en alguns aspectes (com per exemple per aclarir què és i què no és l’Escola Mallorquina) hauria de ser la referència principal. Pere Rosselló Bover, a la introducció, ja assenyala que és un llibre que, pel que fa a molts autors, va partir des de zero, i que inevitablement estableix un cànon. El mèrit és que ho fa bé. Completen el volum tres textos en castellà de panoràmica de la literatura balear. El millor de la producció del Llompart lector (ho sabem els que conservem els vells reculls Retòrica i poètica) arribarà amb el tercer tom de la sèrie. Les Obres completes es tancaran amb un tom de la poesia completa (sí, el més important, però també el més disponible fins ara), un altre de les seves traduccions (Llompart va ser un extraordinari traductor de poesia, bàsicament galaicoportuguesa) i un volum final d’escrits sobre art, la seva faceta més poc coneguda. Tot plegat, un gegant. Nació, llengua, cultura. Obres completes, volum I Josep Maria Llompart Nova Editorial Moll. 540 pàgines. 35 eurosEscrits sobre literatura I. Obres completes, volum II Josep Maria Llompart Nova Editorial Moll. 708 pàgines. 35 euros