L’assaig ‘Lliçons de coses’ és una porta d’entrada a l’univers del fotògraf i una invitació a entendre la tensió entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític
En un carrer de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a Granollers, una fotografia en gran format d’un astronauta soviètic custodia una porta de ferro vermella i grisa. És Ivan Istotxnikov, cosmonauta fantasma desaparegut a l’espai el 1968 en plena cursa espacial, segons l’exhaustiva documentació recuperada... i falsa. En realitat, Ivan Istotxnikov és un dels múltiples alter egos del fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955), la fotografia en què apareix és un fotomuntatge del projecte Sputnik, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de Fotografia el 1998, i allò que custodia no és cap secret d’estat, sinó l’entrada al seu estudi. El somriure trapella d’Istotxnikov, equipat amb el vestit espacial, ens dona així la benvinguda a l’univers Fontcuberta. Hi hem quedat per parlar de Lliçons de coses, una altra entrada al seu univers i una invitació ―com el cosmonauta― a entendre la tensió que s’ha creat entre la imatge com a testimoni i la imatge com a gest crític, i a passar de la fotografia que revela a la fotografia que es rebel·la.
