No és l’exposició principal de l’aniversari, però fa venir ganes que el museu d’art contemporani de la ciutat en celebri molts més
El Macba fa trenta anys, i per celebrar-los inaugura l’exposició Com una dansa d’estornells. “Quan un depredador se’ls vol menjar, els estornells s’ajunten sincrònicament per conformar imatges que sempre van canviant i que els fan semblar una au més gran”, m’explica Clàudia Segura, comissària de la mostra juntament amb Núria Montclús; “creiem que una col·lecció d’art també és així, mal·leable, porosa i col·lectiva, i volem fer servir aquesta imatge per celebrar la subjectivitat.” De quin depredador es protegeix, el Macba?, pregunto, i la comissària respon: “De tots els conceptes que han suposat el fracàs de la modernitat artística: els dogmatismes, les races, els gèneres i els codis socials establerts.”
El Macba té una col·lecció d’art pròpia que va des de la segona meitat del segle passat fins a l’actualitat. Normalment la té exposada a les sales superiors, i va canviant les obres per tal d’oferir diferents relats. Té lògica que, si celebres un aniversari, la mostra de la col·lecció agafi protagonisme, perquè et permet fer una mirada en el temps. Tot i això, Segura insisteix que no és una exposició retrospectiva que repassa els trenta anys de vida del centre, perquè “per fer-la caldria ocupar tot el museu, i a més ja han començat les obres d’ampliació. L’any 2027 s’inaugurarà el nou edifici i es farà un plantejament més global.” Així doncs, representa que aquest no és el plat fort de la temporada (la mostra principal és Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica), però és inevitable que prengui rellevància tenint en compte l’any en què ens trobem.
