La reedició d’aquest clàssic ofereix noves capes de lectura de la destrucció de Mequinensa relatada per Jesús Moncada
La publicació, l’any 1988, de Camí de sirga, sobre la destrucció del poble de Mequinensa, fou un èxit rotund. Tant el públic com la crítica la van reconèixer com una novel·la important, que atreia tota mena de lectors (en un any i mig se n’havien venut 15.000 exemplars) i gaudia de prestigi (el 1989 va obtenir el Premi de la Crítica). La novel·la es convertí, sens dubte, en un referent literari inesperat i difícilment replicable. En plena transició democràtica, Camí de sirga va satisfer dos dels grans reptes de la normalització: crear obres de qualitat que permetessin el desenvolupament d’un mercat en català i establir un diàleg amb la tradició literària, històrica i cultural. El mite de Mequinensa, que Jesús Moncada havia donat a conèixer uns anys abans —el conte Crònica del darrer rom (1971) n’és considerat l’embrió—, tant podia interpel·lar el lector de Bearn de Llorenç Vilallonga com el de Calders, el principal valedor de Moncada, els contes del qual gaudien d’una gran popularitat en aquell moment. L’èxit es va mantenir més enllà dels vuitanta: la novel·la ha estat traduïda a vint llengües, el 2012 Marc Rosich en va adaptar alguns fragments al teatre i Roberto Morote la va traslladar al còmic el 2021.
