Quaranta-set convidats a la fira del llibre de Mèxic formen una llista on Mercè Rodoreda es confirma com a principal narradora barcelonina, però que també inclou noms nous a la literatura de la ciutat
Als noranta tothom parlava de la suposada manca d’una gran novel·la sobre Barcelona, i Sergi Pàmies va aprofitar el clixé per al títol irònic d’un recull de contes. El consens al qual es va arribar llavors va ser que, d’històries que no podrien existir sense Barcelona, no n’hi ha una sinó moltes, i que Mercè Rodoreda, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Quim Monzó o el mateix Pàmies (aquests dos últims, els grans angles morts de la llista que trobareu a continuació) integren la constel·lació literària de la capital catalana. També que, al bell mig de la postmodernitat, la preocupació per trobar l’essència de l’experiència urbana era anacrònica.
Ara que tindrem tot d’escriptors representant Barcelona a Guadalajara, hem volgut tornar-los a formular la pregunta a ells. Volem saber quins són els seus referents, quina és l’atmosfera que tenen al cap quan han d’imaginar les seves històries i què és el que explicaran al món sobre la nostra literatura aquests dies. També quins noms s’han afegit recentment a aquesta temptativa de cànon i quins en queden fora, que a vegades són fins i tot més eloqüents. Sabem que aquesta mena de llistes no es mouen amb grans sacsejades i, precisament per això, creiem en la importància de repetir-les i interpretar-ne les oscil·lacions subtils.
