La vegetariana, la novel·la que va donar fama a Han Kang, última guanyadora del Premi Nobel de Literatura, narra les transformacions de Yeonghye primer en vegetariana, després en objecte artístic i finalment en planta. Tot passa en una dimensió mig literal i mig simbòlica on el sentit de les situacions se’ns esmuny. Observem la Yeonghye des de tres
angles familiars diferents: el marit que no l’aprecia, el cunyat que la desitja de manera obsessiva i la germana que se’n fa càrrec amb recança. En tots tres casos, la Yeonghye és víctima d’abusos: la violència del pare, l’egoisme del cunyat i la incomprensió de la germana. Però és cert que la conducta de Yeonghye frega l’intolerable, tibant els límits dels comportaments socials, i ens fa dubtar si la novel·la va dels càstigs que afronta qualsevol dona que se surt de l’establert o de l’horror de sentir que una persona estimada se’ns escorri, per una malaltia mental, de les mans.
La classe de grec arrenca amb una imatge de Borges: la ceguesa que s’interposa entre els amants com una espasa desembeinada. Fer servir en una novel·la els miralls i paral·lelismes erudits de Borges acaba sovint en desastre, i per acabar-ho d’adobar, Kang pretén aixecar l’espasa i reunir els amants.
