Des del maig que Figueres té un nou Museu de l’Empordà, després d’una reforma integralíssima que ha transformat l’edifici i el projecte museològic i museogràfic. Més enllà dels 1.500 metres quadrats reformats, la reobertura representa un canvi de fons: de concepte, de mirada, de veu. El nou projecte museogràfic, impulsat per l’Ajuntament de Figueres amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Generalitat i els fons europeus Next Generation, ha estat concebut com un procés participatiu obert i plural. Més de cinc-centes persones del territori hi han dit la seva: el museu no ha estat dissenyat per explicar una història, sinó per dir-ne moltes.
El resultat és un relat obert, construït a partir de verbs d’acció —cuidar, recordar, ser, celebrar— que donen forma al recorregut a través de petits gestos que configuren la vida quotidiana (i que segurament són els únics que la doten de sentit perdurable).
A les dues plantes d’exposició permanent hi conviuen peces d’artistes com Salvador Dalí, Martí Alsina, Esther Boix, Ricard Ansón, Carme Escursell o Tura Sanglas. El criteri no és cronològic ni jeràrquic. La col·lecció —prop de 3.000 peces, de les quals se n’exposa un 10%— es desplega de manera fluida, combinant pintura, instal·lació, vídeo, arqueologia i fotografia, i incorporant una presència significativa i necessària d’obres de dones artistes. S’hi mantenen peces emblemàtiques i n’hi arriben de noves, però el més transformador és el marc conceptual: el museu no vol limitar-se a custodiar objectes, sinó que els posa en relació amb la vida, el territori i les preguntes del present.
