Amb un vestit pantaló rosa xiclet, sabates de taló i el seu pentinat característic, Eva Franch i Gilabert (Deltebre, 1978) no dona la imatge d’arquitecta convencional. Tampoc ho és, ni vol ser-ho. Tot i haver construït edificis, Franch està més interessada a generar diàlegs que es resolguin amb més preguntes, agitar l’escena cultural i defensar el paper ecosocial de l’arquitectura. Unes conviccions que van portar-la a dirigir institucions tan prestigioses com la Storefront for Art and Architecture de Nova York i l’AA School de Londres. Al seu estudi del barri Gòtic de Barcelona, ple de llibres i plantes, la també comissària, investigadora i docent ha cuinat els dos projectes que enguany l’han portat a la Biennal d’Arquitectura de Venècia: La tempesta, a la programació oficial, i Parlaments d’Aigua, als Eventi Collaterali sota el paraigua de Catalonia in Venice, una iniciativa de l’Institut Ramon Llull. Dues propostes potents que posen l’aigua ―i tota la seva problemàtica i complexitat― al centre del debat.
Pregunta. Es va criar al delta de l’Ebre. Quina relació té amb l’aigua?
Resposta. Vaig créixer amb un petit canalet d’aigua davant de casa que s’omplia i buidava amb els cicles de rec i conreàvem arròs, així que sempre ha sigut molt directa, tant amb l’aigua del riu com amb l’aigua del cel. El meu pare llegia els núvols i sabia si l’endemà faria vent o si vindria pedra. Quan no tenia assegurança pel pedrisco, recordo sentir-li dir: “Espero que tiren coets”. Precisament, un dels projectes que presento a la Biennale es diu La tempesta i parla de les infraestructures de coeteres que es van construir al delta fins als anys cinquanta. La tasca del coeter era tirar coets amb iodur de plata que pujaven fins a uns mil metres. Les partícules ascendents feien que l’aigua es condensés abans d’arribar a pedra, així es dissipava la tempesta de calamarsa i es protegien els cultius. La relació entre l’aigua, la natura i la modificació del clima sempre ha sigut molt complexa. La tempesta és el primer projecte de FAST (Futurs, Arquitectures, Estratègies, Teconologies), una iniciativa que comparteixo amb José Luis de Vicente i que vol proporcionar alternatives culturals als espais més tecnocràtics, burocràtics i neoliberals.
