Jornada massiva novament al Pride Barcelona, que ha reunit aquest dissabte entre 140.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 275.000 segons els organitzadors. El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha ressaltat que és una xifra "històrica" perquè és la manifestació "més multitudinària" des que ells organitzen el Pride.PublicidadEls manifestants han marxat amb el lema "Totes les realitats, un sol orgull", sortint de la plaça Universitat per acabar al passeig Lluís Companys.Durant la lectura del manifest i concerts, ja al passeig Companys, el president del comitè organitzador, Poca, ha lamentat que els drets del col·lectiu LGTBIQ+ "estan amenaçats per la ultradreta" i ha condemnat l'agressió que va patir una parella aquest dijous durant la jornada a la plaça Universitat.L'organitzador ha exposat que, aquest dijous, durant el pregó del Pride a la plaça Universitat, una parella va rebre "amenaces" d'una persona amb una ampolla de vidre "només pel fer de ser homosexuals i per anar agafats de la mà".Davant d'incidents com aquest, Poca ha insistit en la necessitat de denunciar i posar el focus en les vulneracions que pateix el col·lectiu. "La resposta serà sempre la mateixa: més Pride, més reivindicació, més visibilitat i més celebració. És la nostra manera d'explicar-li a la gent quines són les nostres necessitats i les nostres reivindicacions", ha recalcat.Entre els assistents, hi havia el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, els consellers de Presidència i Igualtat, Albert Dalmau i Eva Menor, o l'alcalde de la ciutat, Jaume CollboniPublicidadContinuar defensant els drets LGTBIQ+Desenes de milers de persones van participar de l'ambient plenament festiu i familiar de l'esdeveniment. La manifestació va sortir a les sis de la tarda des de plaça Universitat i va recórrer els principals carrers del centre. Milers de persones portaven pancartes a favor de l'amor lliure i en contra de la transfòbia i l'assetjament escolar. També s'hi ha vist onejant banderes de la senyera, de Mèxic o de Palestina.Molts dels participants han reclamat "seguir lluitant" pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, atès que "encara hi ha molt de tabú". Així ho ha expressat en declaracions a l'ACN la Marina Alcolea, que s'ha sumat a la marxa de l'Orgull acompanyada de la seva família.PublicidadDe fet, considera important que les noves generacions, com el seu fill, coneguin la història de lluita del col·lectiu, com també que "no hi ha res dolent en estimar a qui es vulgui". La Maribel també ha volgut participar en la marxa amb la seva filla, la Gala, perquè "ha d'aprendre el que hi ha".Així també ho veu en Manuel Cabezas, que creu que, fins que "tothom no pugui anar agafat de la mà pel carrer amb la seva parella, sigui qui sigui, o fer-se un petó a qualsevol lloc", caldrà "continuar fent aquestes coses", com el Pride Barcelona.Uns metres més enllà, l'Imanol Muñoz reivindica el caràcter "plural" del Pride. "És un lloc per a la llibertat i l'amor, i l'últim que es vol és que hi hagi persones que se sentin excloses", ha defensat, i ha animat la ciutadania a "aportar les inquietuds i els sentiments" dins les associacions organitzadores de la marxa."El col·lectiu és per abraçar-nos i fer un lloc a les dissidències", ha afegit.Mostrar "totes les realitats"La desfilada ha acabat a les vuit del vespre al passeig Lluís Companys, on nou veus del col·lectiu LGTBIQ+ han llegit el manifest d'enguany, que constata l'impacte de la interseccionalitat en la discriminació. Han advertit que a l'exclusió per dissidències sexuals i de gènere s'hi poden sumar les que es refereixen a l'origen, la situació econòmica o l'edat. De fet, l'organització de l'Orgull ha reivindicat el llegat de les persones LGTBIQ+ que, en el passat, "van decidir deixar de viure amagades" i van "plantar cara".Els impulsors del Pride han reconegut que els "discursos d'odi tornen a guanyar espai"; que es "qüestionen" drets i llibertats que, fins ara, es consideraven "consolidats", i que "augmenten" les agressions contra el col·lectiu. "Avui interpel·lem les institucions. Volem polítiques públiques valentes i que les lleis aprovades es compleixin", manifesta, i demana a "tota la societat" que "defensi" els drets LGTBIQ+."Quan es retallen els drets d'un col·lectiu, la democràcia sencera es debilita", han avisat les associacions organitzadores, que s'han compromès a "continuar treballant" perquè Barcelona i Catalunya siguin "espais de llibertat per a tothom".PublicidadDesprés de la lectura del manifest, han començat els concerts de Roser, Leire Martínez, Beth, Gala o Zahara Rave, entre altres artistes."No farem cap pas enrere"Representants i càrrecs polítics de diferents formacions s'han sumat a la manifestació. El ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, ha fet una crida a "no donar res per fet" i a mobilitzar-se "perquè PP i Vox no provoquin ni un pas enrere en la defensa i en la garantia de les llibertats LGTBIQ+".En aquest sentit, Urtasun ha recordat que l'any passat es va manifestar a Budapest (Hongria) davant de l'intent del president, Viktor Orbán, de prohibir el Pride. "Es va convertir en una gran manifestació a favor de la democràcia i crec que va ser un moment absolutament imprescindible per la caiguda de Viktor Orbán".El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha reivindicat "el dret de tothom a estimar com vulguis i a viure com vulguis". "Catalunya no retrocedirà, no farem cap pas enrere davant d'aquells que volen amenaçar els nostres drets", ha remarcat. També la consellera d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor, ha destacat que "una societat que no respecta els drets de tothom, no és una societat veritablement democràtica".PublicidadL'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha emfatitzat que la ciutat "es vol erigir com a exemple" i "com a avantguarda de la lluita per la llibertat i pels drets de les persones". "Res es pot mantenir si no hi ha aquesta actitud bel·ligerant, de reivindicació, també d'alegria, perquè el Pride també és una festa, però sense oblidar que aquests drets estan permanentment amenaçats", ha subratllat.La secretària general d'ERC i candidata a l'alcaldia de Barcelona, Elisenda Alamany, ha esmentat les persones que van "obrir camí" enmig de "silenci, molta repressió i moltes incomprensions". "Cal que ho recordem perquè estem en un context d'una onada reaccionària on alguns ens volen fer tornar enrere".