Era previsible que si les dues televisions públiques de major cobertura a Catalunya (TVE i TV3) donen misses dominicals… quan es tracta de seguir la visita del Papa hi dediquin més hores de les que serien raonables informativament (TVE, tots els dies, i TV3 particularment quan va ser a Catalunya). Que el Vaticà hagi pensat un viatge pastoral molt atractiu, on es toquen totes les tecles, unes amb més intensitat que d’altres, no ha de portar a aquestes televisions a un seguiment incondicional. Perquè el problema d’aquests dies no ha estat solament la dedicació intensiva a l’assumpte que, cal admetre, presentava episodis d’un particular interès. El problema també ha estat la quantitat de convidats al plató i a les tertúlies —per exemple periodistes de publicacions confessionals— que més que anàlisi feien catequesi. A l’hora d’explicar els ritus litúrgics es dedicaven a desxifrar misteris de la fe sense prendre cap prudent distància. I igualment en l’aspecte ciutadà o social. Per això mateix, el telespectador embafat havia d’agrair l’aparició d’altra mena de convidats com a La torre del cel (TV3) amb Beth Galí manifestant-se contrària a què s’hagués continuat amb la construcció de la basílica de la Sagrada Família, un projecte inacabat de Gaudí. L’arquitecta sostenia una opinió que ja es va formular els anys 70, però que ha perdut força perquè alguns dels signants d’aquell manifest ja fa temps que van fer el seu particular mea culpa. “Com vam poder equivocar-nos tant” té dit un Oscar Tusquets totalment penedit. Tant TVE com TV3 han fet lluïment del seu esforç. TVE, responsable de donar el senyal institucional per a la resta de mitjans de tot el món, va publicar que hi dedicà 660 professionals, 17 unitats mòbils, cinc estudis, 170 càmeres, drons i un helicòpter. Per la seva banda, TV3 va explicar en un comunicat que mitjançant la tècnica de Cinema Live oferiria “una tècnica innovadora que no s’ha vist mai a Europa”. Segons l’emissora, que ha cobert directes des de Barcelona i la benedicció de la torre de Jesús, aquesta tecnologia “és un projecte ambiciós que serà un punt d’inflexió en enginyeria audiovisual” i situarà TV3 “a l’avantguarda” fent-la un “referent mundial” (sic). La veritat és que el televident va veure millor l’espectacle final dels drons que els presents a l’exterior del temple, des d’on no eren visibles. Per raons de seguretat, el drons volaven lluny i si TV3 va oferir la brillant conjugació, entre d’altres, d’imatges de la Sagrada Família i Gaudí va ser perquè tenia, han explicat, una càmera a Torre Baró. La veritat és que ha estat un èxit d’audiència, però resulta paradoxal que dues emissores tan preocupades per donar vida a les seves plataformes digitals no les utilitzessin per servir a la comunitat d’espectadors que desitjaven un seguiment absolut i íntegre de tots els episodis del viatge i a la graella convencional destriessin els actes amb un previsible contingut social, ciutadà, polític fins i tot, dels orientats a la prèdica pastoral o els temps dedicats a rituals ja coneguts. Té sentit ocupar el canal principal i generalista amb la litúrgia de Les Hores a la catedral de Barcelona o el recitat d’un misteri del rosari a Montserrat? El cas extrem era quan, a TVE, coincidien La 1, La 2 i 24 h en el mateix seguiment. Un desnonament dels altres temes de l’actualitat de dimensions còsmiques. Dit tot això sense menystenir la capacitat de Lleó XIV per construir uns discursos d’una particular plasticitat estilística quan es sortia del simple recitatiu del catecisme o de l’exhortació catecumenal. Les seves advertències sobre la dignitat de totes les persones, pensant en els migrants, ja són conegudes, però malauradament continuen convenint. Els monocultius televisius, però, no s’acaben. Ara arriba el Mundial de futbol amb, al marge de les plataformes de pagament, TVE donant un partit al dia i atenta molt particularment a la selecció espanyola. TV3, se suposa, explicarà què fan “els nostres”, els jugadors del Barça.