El programa celebra l’aniversari amb una gala imaginativa i treballada
Polònia ha celebrat amb una gala els seus vint anys d’existència. Una permanència que justifica plenament la festa ara que les televisions i les plataformes acostumen a fumigar els projectes amb un histèric neguit. De fet, el mateix Toni Soler, el seu creador, va fer l’any 2001 un programa on es barrejava la informació i l’humor que va durar una temporada a la TV3 sota el mandat de Jordi Pujol. Allí ja hi sortien alguns dels que seran pals de paller de Polònia com Queco Novell, Manuel Lucas… Soler, en alguna entrevista, ha admès que les audiències del 7 de notícies no eren per tirar coets però, també, que CiU, PSC, ERC i PP van multiplicar les pressions polítiques. “La llavor de la censura està per tots els llocs“, va manifestar a La Xarxa el juny de 2002. Polònia neix amb el govern del tripartit i sempre ha tingut un destacat suport de l’audiència. Veient polítics entre el públic i a l’escenari de la gala d’aniversari, m’agradaria pensar que, en aquests anys, han après a entomar l’humor i, en determinats casos, fins i tot passar per alt desigualtats en la indulgència còmica. Qui hagi vist la penúltima escena (si no, consultar al 3Cat quan fa una hora, 22 minuts i 28 segons del vídeo) ho entendrà millor. En una entrevista amb Jordi Basté (RAC 1), un integrant de l’equip de Polònia va fer una precisió important per entendre el seu joc: no fan imitacions, creen personatges. Això explicaria, per exemple, que José Montilla, un dels assistents, declarés sense rancúnia que a Polònia li feien dir frases que ell mai no havia dit.
