Núria Cadenes: “La novel·la em demana una música. Soc la boja que llegeix en veu alta”

L’escriptora va emocionar-se al club de lectura en parlar de ‘Qui salva una vida’

Núria Cadenes llegeix en veu alta, sobretot les pàgines que escriu, per trobar el to i la melodia, va explicar dijous passat al club de lectura del Quadern, conduït per Carlota Rubio. La confessió venia a tomb de la crítica que li va fer en aquestes mateixes pàgines Paco Cerdà, en què destacava “el ritme i la musicalitat, les reblades cadèniques i els passatges torrencials amb sis línies sense comes”. Unes paraules de lloança que la van portar a levitar durant tres dies, va fer broma l’escriptora davant d’un públic entregat que havia patit tant com ella les vicissituds dels personatges, alguns reals i d’altres inventats, del seu últim llibre, Qui salva una vida (premi Proa de novel·la). El lament pel destí de l’Elisabet va ressonar unànime a l’estudi Toresky.

“La història em demana una música, un ritme, un to. Soc la boja que llegeix en veu alta”, va afirmar rient de si mateixa l’autora, que va ressaltar la importància de la sonoritat recorrent a Kent Haruf: “Les seves novel·les et commouen per com explica les coses”, va afegir sobre aquest narrador de Colorado, capaç d’inventar-se un poble com Holt, que tots els seus lectors podrien recórrer.