‘Maestros antiguos. Comedia’ és una joia única de la literatura austríaca enmig d’una cultura austríaca que a partir de 1945 no va fer altra cosa que viure de l’antic llegat
Pocs països del continent han sofert tantes humiliacions com Àustria els últims dos-cents anys. La liquidació del Sacre Imperi Romanogermànic per part de Francesc II ja va ser un cop dur, reblat al Congrés de Viena de 1814-1815. Mig segle més tard, la unificació d’Alemanya per part de Bismarck va deixar els austríacs en una situació de relativa inferioritat, encara que conservessin un colossal imperi que anava de la Galítsia polonesa fins al mar Adriàtic. Molt pitjor va ser la humiliació que v...
a significar el desmembrament d’aquest imperi després de la Primera Guerra Mundial, quan les potències aliades van reconfigurar tot el mapa d’Europa, no per última vegada. Haver estat un magne territori, fastuós, amb múltiples regnes, religions, llengües i costums, mar i muntanya, i quedar-se amb no res més que el territori de l’Àustria actual no va ser precisament motiu d’orgull per als austríacs, que fins aleshores havien estat més “imperials” que “nacionals”. Llavors Àustria va decidir reforçar un sentiment d’alemanyitat que venia de lluny. Com va quedar demostrat en la festiva acollida per part dels austríacs de les tropes del Tercer Reich, Àustria semblava contenta de tornar a formar part d’un imperi que, segons el propòsit de Hitler, hauria estat encara més gran i poderós que l’antic de Francesc Josep I. No cal dir que la derrota d’Alemanya i, doncs, també d’Àustria després de la guerra de 1939-1945 va deixar els austríacs orfes de la gran cultura alemanya que anava de Fichte i Goethe fins a Thomas Mann, mancats d’un enorme poder militar i cultural, i propietaris, en realitat, d’un país que compta amb un llegat musical de primer ordre —des de la xarona blassmusik que sentireu viatjant pel Tirol i l’Estíria fins a la molt digna Òpera de Viena i el Musikverein, escenari d’una altra forma de cursileria per Cap d’Any—, i molts boscos i llenyataires. Descol·locats respecte a la tradició literària alemanya, que després de la guerra va tenir prou feina a recuperar-se a partir del famós Grup 47 —amb Günther Grass, Ingeborg Bachmann, Heinrich Böll...— i aïllats, per raons de llengua, de països que havien superat amb dignitat el desastre del període bèl·lic, com França o Anglaterra, la cultura austríaca no va fer altra cosa que viure de l’antic llegat, potenciar-lo, abaixar el cap i deixar que Salzburg es convertís en una relíquia del segle XVIII i Viena en un parc temàtic de l’arquitectura historicista del segle XIX: al Ring hi trobareu neogòtic, neoclàssic, neoromànic i neobarroc, però res original. L’excepcional florida de les arts, l’arquitectura i la literatura al temps de la Sezession i del modernisme al tombant de segle ja no va oferir res d’equivalent a partir de 1945.
