El Palau de la Música Catalana estrena al desembre tres obres cabdals del Barroc: ‘Les quatre estacions’, ‘El Messies’ i ‘l’Oratori de Nadal’
Fa uns anys, l’assagista i crític musical Juan Ángel Vela del Campo argumentava que la música del Barroc, i en general la música antiga, viu un auge per la vitalitat de les propostes interpretatives, per la fascinació que desperta la cerca impossible d’una autenticitat i per saber encisar amb total espontaneïtat un sector de població jove i inquiet. I no és l’únic que així ho creu. El director anglès Jonathan Cohen defensa el seu parentesc amb l’estil dels Beatles: el pop, com el barroc, part d’una cosa escrita i después es fan per damunt improvisacions.
No son pocs els artistes, intèrprets i crítics que han parlat de la música del Barroc com el pop del segle XVII. Per què? Perquè es tracta d’una sonoritat plena de poesia i sentiment, amb un punt hipnòtic, i especialment perquè és fàcilment comprensible. Això la fa accesible a tots els públics, que tindran una gran oportunitat d’endinsar-s’hi aquest mes de desembre al Palau de la Música Catalana amb tres obres cabdals: El Messies de Händel (14 de desembre i 11 de gener), l’Oratori de Nadal de Bach (19 de desembre) i Les quatre estacions de Vivaldi (20 i 22 de desembre, 10 i 11 de gener).
