De Sisa a Rosalía, passant per Ovidi Montllor, Raimon, Gato Pérez, Serrat, Loquillo, Estopa, Albert Pla, Sopa de Cabra, Estopa, Antónia Font, Mishima o Tarta Relena
A banda de la música clàssica i el jazz, el nombre de referències discogràfiques editades a Catalunya el 1975 no arribaven a la cinquantena, mentre que l’any 2024 arriben gairebé a les 2000. Ara que farà cinquanta anys de la mort de Franco i de l’inici de la democràcia, un repàs de la banda sonora del darrer mig segle a Catalunya.
En un món gris, cançons de colors, imaginació i onirisme. Fronteres alçades a la grisor. Una adulta mirada infantil.
Avui viatjar és un ràpid tràmit i pren més sentit elevar-lo a la categoria de finalitat. El viatge és esperança i la musicalitat de Llach entronitza el sentit del camí.
Un món no havia mort i l’Ovidi, amb ironia i tossudesa, en construïa un altre. Perquè volia. I de passada, potser anticipava la societat del jo.
