La filòsofa va visitar el club de lectura per qüestionar la idealització de l’amistat com fa a ‘La passió dels estranys’
Com a bona filòsofa, Marina Garcés qüestiona més el que s’ha escrit històricament sobre l’amistat que no pas dona respostes del concepte. Tot i aquesta premissa de què parteix, el llibre assenyala alguns trets que comparteixen les amistats i que bé sintetitza el títol del llibre: La passió dels estranys (Galàxia Gutenberg). Lluny d’idealitzar-la com ha fet la tradició filosòfica des d’Aristòtil fins a Milan Kundera, Garcés reivindica que, com la vida, l’amistat és rica i diversa, i passa per diferents moments d’aproximació, allunyament o trencament.
Del batibull d’emocions, raonaments i converses que genera l’amistat va venir a parlar dijous al Club del Quadern, conduït per Carlota Rubio. Que és un tema que interessa, i molt, va quedar claríssim quan l’estudi Toresky es va omplir de gom a gom per escoltar una filòsofa que parla clar i planer, amb tota la intenció d’arribar a un públic divers. Algunes persones van venir soles, d’altres, amb amics.
Les grans produccions culturals han parlat sobretot d’amor, guerra i família, constata Garcés, però l’amistat només acompanyava aquestes històries; fins fa pocs anys, quan sembla que la cultura ha posat damunt la taula aquesta relació, que no compta amb cap institució que la registri o reguli, de manera que s’escapa de contractes socials.
