L’edifici en qüestió és objecte d’una discussió sobre el seu futur, després de la primera intenció de quedar-se’l el Liceu per ampliar les seves activitats i, més tard, abandonant la idea adduint dificultats tècniques. S’ha de dir que, potser, en casos com aquest les activitats haurien d’acoblar-se a l’edifici i no a l’inrevés. La realitat és que el Teatre Principal quedarà altre cop abandonat i exposat a activitats banals; així, la Rambla i la ciutat perdran novament una ocasió per reendreçar la vida d’aquest passeig. Tampoc podem deixar passar l’ocasió de parlar de la importància i el paper de l’arquitectura dels edificis d’aquest carrer únic, enfront de les obres de l’actual reforma. No faltaran aquells que, com en altres ocasions, menystindran aquest edifici del XIX i la seva façana, molts cops ignorants del seu valor i donant coartades a intervencions, i també n’hi haurà d’altres que pensaran en la despesa d’una intervenció adequada a l’edifici. No puc dir gaire sobre el seu ús futur, més enllà de la meva simpatia per un destí escènic més que no pas els que l’acostin a un nou Maremagnum. Així que l’únic que puc fer és donar alguns apunts sobre l’edifici, amb l’esperança que ajudi a no esguerrar-lo amb el que s’hi faci.