Uns nous comptes autonòmics d’una marcada orientació social, que prioritzen la millora dels serveis públics i aposten per la salut i l’educació, l’habitatge, la inversió, la igualtat d’oportunitats o la transició energètica. El passat 2 de juliol, Catalunya va aprovar els pressupostos més expansius i ambiciosos de la seva història. Després de mesos d’intenses negociacions, la majoria progressista del Parlament va donar llum verda a una previsió de 49.162 milions d’euros de despesa pública anual, una xifra sense precedents i que suposa un increment del 22,8% respecte als anteriors, que es van aprovar el 2023. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va saludar l’entrada en vigor definitiva de la Llei de Pressupostos destacant que, amb ells, “el futur de Catalunya ja no és cap promesa, es converteix en un compromís”. Com a màxim responsable del Govern, Illa va a assegurar que “a partir d’ara ens comprometem a executar fins a l´últim euro i fins a l’última de les polítiques previstes”. Al seu torn, la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, va declarar que els comptes “són una declaració de confiança en el país, en la nostra economia i la nostra gent”. En paraules de Romero, “quan Catalunya creu en ella mateixa, no hi ha objectiu massa gran ni horitzó massa llunyà”. L’increment dels recursos disponibles i les prioritats de despesa pactades són, des del punt de vista de la consellera, una aposta decidida per “un futur de prosperitat, ambició compartida i confiança plena en el talent i la capacitat del poble de Catalunya”. Salut, Educació i Drets Socials Tres de cada quatre euros del pressupost es destinaran a polítiques socials i vinculades a l’estat del benestar. En aquest sentit, és molt significativa l’assignació a la conselleria de Salut d’un total de 13.840 milions d’euros, que creix un 21,3% i concentra el 34,3% del pressupost global. Aquest increment permetrà incorporar 6.000 nous professionals, executar 157 actuacions d’inversió per construir, ampliar o reformar centres sanitaris arreu del país i augmentar les partides dedicades a salut mental (13%) o atenció primària (18,8%). Els projectes de millora dels hospitals barcelonins de Sant Pau i Clínic o l’ampliació del Joan XXIII de Tarragona seran algunes de les inversions més destacades en matèria de salut. 49.162 milions d’euros és la xifra total de despesa pública prevista a la Llei de Pressupostos de Catalunya, un 22,8% més queen els pressupostos anteriorsPel que fa l’àmbit de l’Educació, la conselleria rebrà 8.356 milions d’euros, un 20,7% del total i un 24,5% més que als comptes anteriors. Aquests fons permetran ampliar a 214.000 infants els ajuts menjador, crear 21 nous centres educatius o facilitar mitjans de transport escolar a fins 46.800 nenes i nens de tot el territori. Molt significativa resulta també l’assignació a Drets Socials de 4.248 milions d’euros, 10,5% del total i un 28% més que als pressupostos de 2023. Amb aquests recursos es podran ampliar els serveis d’atenció domiciliària, construir 15 noves residències públiques, destinar 880 milions a combatre la pobresa infantil o millorar els salaris i les condicions laborals de fins a 100.000 professionals del sector social. Mobilitat, Seguretat, Empresa, Treball o Cultura Destaquen els increments que experimenten polítiques com la d’Infraestructures i Mobilitat, amb un creixement del 30% respecte al 2023 i una dotació total de 3.986 milions d’euros, que permetrà assolir els 1.100 milions de viatges amb títols ATM a tot Catalunya, avançar cap a la plena accessibilitat de la xarxa de metro o construir 42 nous kilòmetres de vies ciclistes. També guanyen pes les polítiques vinculades a la Transició Ecològica, que augmenten un 32,1% i assoleixen els 1.629 milions d’euros. L’habitatge, una de les prioritats del Govern, comptarà amb una dotació rècord de 1.900 milions, que serviran, entre altres actuacions, per a executar promocions públiques i d´ús social o potenciar les ajudes al lloguer. Les inversions en 181 habitatges públics a Barcelona o les destinades a sòl residencial a Alguaire i La Seu d’Urgell (Lleida) són algunes de les actuacions concretes previstes en aquesta partida. Tres de cada quatre euros es destinaran a despesa social. Les partides de Salut (13.840 milions) i Educació (8.356 milions) són les que compten amb més recursosAltres conselleries que veuran incrementats de manera ben notable el seu múscul econòmic i la seva capacitat de resposta al reptes del dia a dia són la d’Interior i Seguretat Pública, amb un increment del 34,5%; la de Recerca i Universitats, amb 1.950 milions disponibles, o la d’Empresa i Treball, que, amb una dotació de 1.506 milions, podrà destinar 570 milions a polítiques de foment actiu de l’ocupació. La nova Llei de Pressupostos també farà possible que es dediquin 524 milions a les polítiques culturals, que 850 municipis puguin connectar-se a la xarxa catalana de fibra òptica potenciant així el seu nivell de digitalització o que el Consorci per la Normalització Lingüística pugui oferir als ciutadans fins a 134.000 places en els seus cursos per a promoure el coneixement i l’ús social del català.